El mirador solar de Tristaina és una estructura metàl·lica circular per on poden transitar els visitants, i és un gran rellotge solar amb el gnòmon central, d’uns 27 metres de longitud, inclinat a 42,64°, que és la latitud exacta del punt on es troba el mirador.

Tot i que inicialment es van treballar diferents geometries, finalment la conceptualització i proposta arquitectònica, a càrrec de Sergi Riba i Toni Riberaygua, va aprofitar el pretext de construir un rellotge solar per a organitzar un mirador panoràmic circular obert a 360° suspès del sistema estructural que configura el gnòmon. La seva forma circular permet albirar a l’oest fins al circ glacial de Tristaina, al sud i a l’est tot el domini de l’estació d’Ordino Arcalís, i al nord les valls d’Auzat, amb vista a cims emblemàtics com la Pica d’Estats.

L’objectiu a l’hora de dissenyar el mirador era crear un element lleuger que reposés sobre el cim minimitzant-ne l’impacte i creant una sensació de flotabilitat i lleugeresa.

La passarel·la anular de 25 metres de diàmetre i una amplada de 1,5 metres per on es transita resta suspesa mitjançant una sèrie de tensors del punt central del trípode que configura el gnòmon del rellotge, basant-se en el principi de la roda d’una bicicleta.

Un dels reptes del projecte ha estat la materialització d’una obra a 2700 metres d’altitud amb una accessibilitat limitada: el mirador es troba a 350m de qualsevol punt accessible mitjançant mitjans mecànics, i s’ha de salvar un desnivell d’uns 75m per un camí que carena la muntanya per a arribar-hi. Això condiciona el subministrament de materials i equips, obligant a fer-lo només mitjançant helicòpter i amb remeses no superiors a 900 kg de pes, motiu pel qual ha estat vital alinear el disseny general del projecte amb el propi procés constructiu. Al marge de les complexitats inherents a la materialització d’una obra d’aquestes característiques, la materialització de l’estructura també ha estat un dels altres gran reptes, a càrrec de Lluís Moya i Cristian Fernández, de BAC enginyeria.

El repte estructural ha estat plantejar els esforços de l’estructura del mirador a tracció i compressió, deixant de banda una estructura que treballi a flexió com ho fan les solucions estructurals en la majoria de miradors

La posició privilegiada del mirador de Tristaina ha obligat a formular el disseny en el marc de l’economia circular, de la minimització de residus d’obra i de la sostenibilitat. El sistema constructiu proposat és totalment desmontable mitjançant unions cargolades. Finalment, pel que fa a contribuir en la sostenibilitat, aquesta s’ha abordat reduint al màxim possible la quantitat de material i recursos.

El projecte, que ha estat impulsat per el soci principal de SECNOA Joan Viladomat i realitzat per l’estudi d’arquitectura Toni Riberaygua i l’enginyer Sergi Riba, ha comptat també amb BAC com a enginyeria estructural, amb SCS Structures, especialitzada en estructures metàl·liques i COPSA en l’execució de l’obra civil.